a partir del 8 d’abril
Afrodita brolla dels genitals del Cel/Urano, castrat pel Temps/Cronos, quan flocs de neu cauen sobre la superfície d’Oceà.
Aquesta barreja de firmament i caos líquid, sorgida de la fúria dels elements, va surar durant eres sobre les ones.
Donat que l’amor és renaixement de la llum en l’obscuritat, finalment en una albada sorgeix de l’aigua Afrodita.
Sembla un animal més, fi i rodó, però amb una vida singular. El que ella sentia mai abans s’havia sentit.
Era brillant i opaca al mateix temps, i com el d’una papallona, fou el naixement de la Primavera.
Mayse Muñoz
Exposició en col·laboració amb l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya