El paisatge rural és quelcom dinàmic que, en interacció constant amb els habitants dels pobles que l'habiten, ha viscut en l'últim segle un seguit d'esdeveniments que l'han transformat completament tant a nivell ecològic com social. L'actual municipi de Guardiola de Berguedà és un exemple de nucli sorgit de l'atracció de població de les indústries i la mineria, concretament conseqüència directa de la construcció de la línia de ferrocarril Manresa-Berga-Guardiola el 1904 (època d'auge industrial), i que durant la major part del segle XX va alimentar l'extracció de recursos naturals que formen part d'aquest port entre els rius Llobregat i Bastareny.
Aquesta gran activitat es complementa amb el no menys important fet de trobar-se en una ubicació singular al peu de la serralada de l'actual Parc Natural Cadí Moixeró. Aquesta barrera natural que separa la Catalunya central i el conjunt de la província de Barcelona de l'accés als Pirineus i França, ha esdevingut un eix de comunicació de primera línia. A nivell regional, els ferrocarrils van esdevenir imprescindibles pel transport de recursos produïts a les indústries locals, la mineria, l'explotació forestal, així com pel transport de mercaderies, animals i persones per l'eix del Llobregat.
El poble s'amplia amb persones atretes d'arreu. Guardiola és terra d'oportunitats per la gran activitat minera al Collet, i industrial en un creixent nucli comercial. Arriba gent d'orígens tant de Catalunya com de fora d'aquesta. Aquests, es sumen a la població de Guardiola que deixa una pagesia de subsistència que ja no viurà una modernització intensiva, per les dificultats del relleu muntanyós i la duresa del clima. Més endavant, en plena època de modernització, després del tancament de la línia de ferrocarrils el 1972 i ja a finals del segle (al 1984), el Túnel del Cadí esdevé l'obertura en la comunicació vertical de Catalunya nord i sud, i Guardiola perdura i amplia la seva idiosincràsia de cruïlla de comunicacions.